Polseres vermelles 2

Com us anava dien aquesta serie esta repleta de grans personatges com el que interpreta el mikel iglesisas, l'Ignasi amb el cual ens a fet pati, plora i riure a parts iguals o al jordi interpretat pel igor amb el que em passat moments de tendresa i que me'n dieu del petit roc interpretat pel nil cardoner ens ha fet passar moments magics sobretot a la primera temporada on era el narrador. Com no nombra a la noia del grup la joana vilapuig el personatje de la cris que tantes preocupacions ens ha donat. Després esta un altre personatge que magrada mol el senyor Benito interpretat pel gran actor andreu benito aquet home ens ha robat el cor a tots sa convertit en el avi de catalunya.
Tambe estan tots els altres actors potse sense tan protagonisme pero igualment importants per exemple el roger el amic del lleo que sempre esta allà per escoltar el seus problemes i aconsellar lo, la mireia vilapuig es l'àngel aquet personatge trovo que esta molt ben fet a sigut un encert agafa la mireia pel pape aquesta nena es mol maca te una cara preciosa i una veu molt dolça borda el personatge.

Tots aquets personatges i els que no he nombrat ens han donat grans moments per reflexionar sobre el que em fet i on volem anar i sobretot ens a donat una lliço de vida, ens han fet recordar valors i sentiments que teniem oblidats. Desde aqui els hi vui dona les gràcies a tots ells a demés del gran albert espinosa i pau freixa.

Dema començarem a desenganya aquests valors i m'agradaria que els comentesim entre tots. Començarem amb la amistat gracies a tots i a totes ptns.

polseres vermelles

Ja torno ha esta aquí avui us vui parla de la serie que em va remoure molt, va se un vespra que estava mirant la tele de cop va sortir l'anunci, estrenaven una seria nova sobre un grup de nens malalts de càncer i com pasaben els dies a l'hospital Peró el que mes amb va crida la atenció es que el guionista era gran Albert espinosa ya havia llegit els seus llibres i vist les seves pelicules per això mentusiasmava la idea de la serie.

Veien el primer episodi ja t'adunaves de la cantitat de valors que transmetia aquesta gran serie. La capacitat de superació que tenim les persones per supera les situacions adverses que ens presenta la vida es un d'aquets valors que duran tota la serie sens transmet, el amor i la amistat també es reflexen en la serie.

El gran encert d'aquesta serie es el seu elenc d'actors joves, alex monner (lleó), marc Balaguer (Toni), mikel iglesias(Ignasi), igor zpatoski (Jordi) i joana vilapuig (cris). Aquí vui destaca ha alex monner que crec que a sigut el culpable de gran part de l'exit de la serie, a fet una feina molt bona a aconseguit transmetre tots els sentiments a traves  de la seva mirada i el seu rostre tan expressiu. Desprès esta el marc que borda el Toni i que a aconseguit que cada cop que apareix a escena sens dibuixi un sumnriure, en Toni desperta tendresa.

Dema segueixo amb mes personatjes que ens han fet sentir moltes coses. Si vuleu podeu opinar i di la vostra gracies!!!!

La meva historia 2

Hola ja torno a se aquí bueno continuem el cas es que els primers dies al cole nou van a anà força be Peró no aconseguia relacionar me amb la gent la timidesa mu impedia i es que la sola idea de parla davant de tota la classe em provocava pànic. Els dies anaven passant vaig coneixa gent nova amb la que amb portava be Peró no arribaven a amics eren companys i així van passa els anys.

Passat els anys amb va toca decidí que faria si batxillerat o cicles formatius amb vaig decidir pels cicles ya que no era gaire bon estudiant havia anat aprovant tot a dures penàs allà vaig esta 2 anys. Desprès de aquells anys vaig comença a treballa i tot començava a millora poc a poc anava vencent la timidesa va se llavors quant vaig descubri la serie que em canviaria i em despertaria molts sentiments.

Avui hu deixem aquí demà us parlaré de polseres vermelles i de com em va remoure sentiments que tenia oblidats.

La meva historia

Hola ha tots i a totes ara començaré a explicar vos la meva historia perquè mantengueu millor. Comensare per el principi quant vaig neixa em vaig posar malalt del estomac tot el que menjava o vomitava motiu pel cual vaig esta els 6 primes mesos de la meva vida a l'hospital els metges li deien als meus pares que no sobreviuria que es fessin a la idea. La meva mare sempre que podia anava a l'esglesia a resa i un dia miracle o no em vaig anà recuperant.
Passat uns quants anys vaig comensa ha anà al cole aquí va comensa els "problemes" la meva vida al cole no va se fàcil yo era un nen mol tímid causa pel la cual em costava relacionar me amb els altres nens i fe amics, sempre em sentava sol a la classe i al pati.... diguem que preferia fe classe ha sortir al pati, els nens cuan som petits som cruels i com yo tenia les orelles grosses em deien dumbo. Magradava lleixi suposo que els llibres eren el meu refugi, un dia em van porta al psicoleg  no entenien perquè no aconseguia relacionar me amb els altres nens i la conclusió del psicoleg va se que els meus pares ma avien protegit Massa i no havia pogut desarolla la personalitat, aqui magradaria di que si que em van protegí mes que els meus germans Peró es que mavian estat apunt de perdé i un cop fora del hospital encara tenia problemes amb l'estomac i encara ara en pateixo de tant en tant així que sempre estaven pendent de mi i que menjava, be passava el tems i res canviava fins que arribava el moment de deixa el cole deixava enrere la EGB y començava la ESO això volia di canvi de cole, gent nova Peró per mi era un nou començament una nova oportunitat per fe amics.

Per avui ya ni ha prou demà us explicaré com em va anar al nou cole ,la meva experiència a la primera feina i un descobriment que em va canvia, una serie que es diu polseres vermelles em va remoure molts sentiments, fins dema guapos i guapas.

Hola a tots i a totes per fi me he atrevit ha obri aquest bloc la meva intenció es plasma els meus pensaments i reflexions amb el objectiu de fe pensa a la gent que el  lleixegi i entre tots debatre i treure conclusions resoldre dubtes que poguí tenir la gent. Sempre ba ve fe una paradeta a la vida i reflexiona una mica el que hem fet i on volem anà no?

Peró abans de res hem tinc que presenta i explicar vos la meva historia : El meu nom Lluís visc a Sabadell i tinc 31 anys. Dilluns continuo la historia guapos/as.